Reclam de merla

235
© Albert Roca
© Albert Roca

A la vora d’una localitat que no es pot esmentar –perquè no s’hi sol anar a parar si no és expressament, i convé no propiciar l’afluència de curiosos–, hi ha una mena d’urbanització, indistingible de moltes altres per la seva estructura laberíntica, la manca de clavegueram i les deficiències en el subministrament d’energia.

En un revolt ombrívol d’aquesta estructura, dins d’una propietat eclipsada pels pins de l’entorn silvestre, és possible visitar-ne el garatge. A més d’algunes llanxes pneumàtiques desinflades, s’hi guarda un Rolls Royce de l’any 1977, del qual se’n pot obrir i tancar la porta del conductor per tal d’escoltar el soroll que produeix.

El propietari del recinte estableix en cinc euros el cost de l’experiència, una xifra que algunes persones trobaran abusiva i altres, en canvi, prou ajustada. El cotxe és de color blanc. Un cordó daurat com el que es faria servir a l’entrada d’un teatre impedeix que la persona s’hi pugui asseure. L’aventura es limita a l’obertura i el tancament de la porta del vehicle. No és un negoci. És un experiment dadaista.

Ahir vaig visitar aquest garatge, al qual s’hi accedeix a través d’un espai que en certa manera es podria considerar un jardí. El cop de porta va espantar una merla que restava oculta entre les hortènsies. Amb un eco sord d’aire comprimit, metall, goma, cuir i catifa s’hi va barrejar el reclam d’alarma de l’ocell, cosa que va arruïnar l’experiència per complet.