Un lloc secret

61
© Albert Roca
© Albert Roca

Descobreixes un lloc secret sense proposar-t’ho, sense poder evitar-ho. Saps que és màgic quan t’hi trobes, perquè els teus sentits te n’informen, però no sabries dir què ho fa.

Potser no és la primera vegada que t’aventures per aquell paratge. Qui sap quines ximpleries ocupaven la teva atenció en ocasions anteriors. No passa res. Un lloc secret espera l’hora de revelar-se. Tot d’una quedes exposat a la vigilància de les coses que t’envolten: una branca, una pedra, un bri d’herba.

Un lloc secret és íntim, però forma part d’un espai públic. No pot ser privat, perquè allò privat ja és íntim per concepte. Tothom pot accedir al teu lloc secret, tothom pot transitar-hi, però només els teus ulls en reconeixen la singularitat. Restriccions indesxifrables impedeixen que altres persones hi estableixin el mateix vincle. Pots dur el secret tatuat a l’ànima, sense cap temor que ningú arribi a esbrinar-lo.

Un lloc secret té unes dimensions imprecises, però contingudes. No pot ser un latifundi ni una comarca sencera. No és un lloc necessàriament acollidor o arrecerat, però així que hi arribes t’hi sents protegit. És un temple, és un refugi. L’univers sencer podria explotar en aquell instant, i tombaries el cap com si sentissis tronar a l’altra banda de la carena.

Pot ser que hagis observat un ocell que es considera extingit en una zona acotada, i que custodiïs aquesta informació en exclusiva, però això no et fa coneixedor d’un lloc secret, sinó d’una localització secreta. Un lloc secret ho és per si sol, amb independència de les coses que s’hi esdevinguin.

Comparteix el teu secret només amb les amistats més pures. Si la coneixença fos trencadissa, allò sagrat podria ser traït. La premsa en parlaria, correrien rius de tinta. Autobusos procedents de qui sap quins confins circularien en pelegrinatge per aparcar en bateria davant del teu lloc secret. I si fos de difícil accés, hi enviarien vehicles militars. La teva part més reservada passaria a ser del domini públic. D’aquest dany catastròfic, d’aquest trauma, no te’n recuperaries mai.

Per últim, tingues en compte que els records ressonen amb una nitidesa filharmònica dins del teu lloc secret. Et pot envair un benestar bucòlic durant la visita, però també s’hi poden despertar fantasmes que donaves per evaporats. L’univers conserva registre de totes les seves formes anteriors. Si pares atenció a la música que fan aquestes matèries latents, pots percebre a distància els moviments d’una persona que no vas tornar a veure.